XARXES SOCIALS ANDORRA Andorra encara està una mica endarrerida en la penetració de les xarxes socials, i això és perquè encara s’aposta pel boca-orella, es confia en les velles estratègies de comunicació.
Image via CrunchBaseAndorra encara està una mica endarrerida en la penetració de les xarxes socials, i això és perquè encara s’aposta pel boca-orella, es confia en les velles estratègies de comunicació.
Però evolucionarà gràcies a les noves generacions, que són les que empenyen les xarxes socials, tot i que hi ha altres sectors que hi entren amb força”, afirma Fernando Blanco, formador a la Cambra de Comerç sobre màrqueting digital, Internet i xarxes socials.
Hi ha un factor complementari que explicaria aquest endarreriment. Segons el sociòleg Joan Micó, en ser Andorra una comunitat petita, hi hauria una proporció “més alta de gent que no exposa tant com a altres llocs els seus arguments, les seves idees o aspectes de la vida privada, perquè és fàcil trobar-se després els teus interlocutors pel carrer o coincidir en l’àmbit laboral”.
També s’ha de tenir en compte l’aspecte tecnològic. Al Principat, el 3G és “dolent i car”, es queixa Fernando Blanco. Mentre a la majoria de països europeus “els usuaris fan servir el telèfon mòbil i piulen de manera natural, aquí és més complicat perquè els forfets no són barats i la cobertura és millorable”. A més, l’ús de les xarxes socials no es cobra i, per tant, fan competència a l’SMS. Segons Felip Gallardo, usuari habitual, Andorra “té la possibilitat de ser un laboratori tecnològic, un banc de proves, i no ho fem, estem al darrere de tothom”.
Algunes estadístiques consultables en línia asseguren que a Andorra hi ha 22.500 usuaris del Facebook, el 27% de la població. Per sota es troba Espanya (23%) i Portugal (24%), i per sobre França (30%) i els Estats Units (42%). Tot i això, el 27% andorrà pot ser enganyós, perquè molts usuaris posen com a país propi un dels primers de la llista per ordre alfabètic, i també es donen casos d’ocultació o errors als perfils.
Per què entra la gent a les xarxes socials? Segons Fernando Blanco, “des que l’home és home, intenta comunicar-se, és social, no és cap invent. Facebook o Twitter només són un mitjà, no són la vuitena meravella, un mitjà idoni que permet rapidesa de comunicació, que és el que hem fet tota la vida”. Blanco va ser contractat per una empresa del país per encarregar-se de la seva comunicació a través de les xarxes socials. “Amb elles les empreses tenen cara i veu humana. Per primer cop, el consumidor exigeix que l’empresa li parli d’igual a igual; aquest és el compromís que han d’acceptar, i ho han de fer per no quedar-se enrere.”
Pilar Zúñiga és una usuària força activa al Twitter. Té 37 anys, en fa nou que viu a Andorra, on va arribar des de Barcelona, i és assistent de direcció. Actualment, compta amb 1.734 seguidors al Twitter i 158 amics al Facebook, on s’hi prodiga poc. “La creació de continguts fa que tinguis més o menys seguidors”, assegura. Al Facebook va obrir-hi un compte a instàncies d’una amiga quan només estava en anglès, perquè “sempre provo totes les novetats que surten a Internet, ja que sóc autodidacta i curiosa”.
Al Twitter hi va entrar el març del 2008 per iniciativa pròpia, després de llegir diverses publicacions especialitzades. Recorda que aleshores era molt diferent i s’hi va aficionar quan va tenir una filla, perquè tenia moltes hores lliures a la nit, quan la nena no la deixava dormir. “Vaig descobrir –recorda– que hi havia molta gent que et podia ajudar a resoldre determinats dubtes. M’agrada més el Twitter perquè és molt àgil, potser massa per segons qui que li costi seguir el ritme i més fàcil d’usar des del mòbil.” El fa servir per informar-se sobre temes de feina, buscar contactes i clients, saber sobre política i actualitat, i també per qüestions personals. Està aprenent fotografia, hi penja fotos i la gent les critica. Com a mare, parla amb altres mares quan té dubtes.
Segons Pilar Zúñiga, “és un mitjà de comunicació, i mai ha d’esdevenir una forma de vida, perquè en aquest cas tindríem un problema; no estem enganxats, només hem canviat el suport per estar informats”. A més, “t’ajuda a conèixer gent, molt positiu a Andorra, on tothom és força tancat; és un entorn en què et sents escoltat, millor entès, que no estàs sol, ja que hi ha gent que opina com tu. Potser perds intimitat, però també depèn del que vulguis explicar”.
Joan Micó hi afegeix un matís: “Depèn de quin tipus de feina o vida tinguis no és tan fàcil conèixer gent al carrer, així que per a moltes persones pot ser un mitjà poderós per relacionar-se. Tampoc és un canvi radical, però ja fa temps que estan canviant les formes de relació.” A parer de Fernando Blanco, “avui es veu que la gent que hi és no tan sols és més social, compromesa i participativa, sinó que defensa amb més èmfasi l’estructura democràtica”.
Sobre la presència del jovent a les xarxes socials, el Centre de Recerca Sociològica (CRES) va realitzar una enquesta entre els residents de 17 a 30 anys, excepte els que viuen a Sant Julià. El treball de camp es va portar a terme entre el 20 de maig i el 3 de juliol de 2010. El resultat va ser que una gran majoria, un 90%, es connecta habitualment a alguna xarxa social (Facebook, Twitter, Myspace, Messenger), i només un 10% no ho fa mai. Facebook és l’estrella, amb un 85% d’usuaris entre els joves, i Twitter només arriba al 5%. El Messenger, amb un 77%, és el segon de la llista.
Un segon cas d’usuari particular és el de Felip Gallardo, de 49 anys, representant de conferenciants. D’origen xilè, fa més de vint anys que viu a Andorra. Compta amb 396 amics al Facebook, on hi és des de fa tres anys, i 315 seguidors al Twitter, des de fa dos. El motiu: “Per estar connectat. Conec gent de diferents àmbits, de diferents xarxes, xarxes personals, xarxes professionals, d’amics d’Andorra, d’amics de Xile, de familiars de Xile. Gràcies al Facebook, estic al dia del que fan, mantens una relació amb les persones que estan lluny i que fa temps que no veus, ets testimoni de la seva vida i, al mateix temps, ells ho són de la teva. Quan deixes una relació directa, si no la vas alimentant, la vas perdent. També he recuperat amics amb els quals feia temps que no tenia contacte”. I el Twitter “és com un joc, més immediat, en el qual perquè et segueixin has de dir coses de cert interès”. Un exemple: un dia va entrar en un restaurant, ho va comunicar i, de seguida, un amic li va recomanar un plat de la carta.
Felip Gallardo, que té el despatx a casa, confessa que hi està present tot el dia, tant per motius professionals com personals, però també s’ocupa de la seva família: “El que faig és la integració de tot.” Explica que ara coneix més gent i que la seva activitat a les xarxes és complementària.
I, quin serà el futur de les xarxes socials? Blanco explica que “tots els productes tenen una corba de creixement, cim i decadència, però el declivi trigarà a arribar perquè es van adaptant als gustos dels usuaris; només la por i la desconfiança poden acabar amb elles”. Joan Micó apunta que “no és una moda que passarà perquè dóna moltes facilitats, en temps real i sense cost pots tenir una relació amb determinades persones que abans era impensable; es quedarà a les nostres vides com un fet normalitzat”.
UN MÍNIM D'INVERSIÓ I MÀXIMA RENDIBILITAT
El comú d’Ordino i el supermercat Andorra 2000 són dos exemples d’ús de les xarxes socials en l’àmbit empresarial o de l’administració. A Ordino, van decidir entrar-hi perquè es van adonar que, tot i disposar de força canals, la comunicació amb el ciutadà era unidireccional. ‘Ordino És Viu’ és present ara a Facebook i a Twitter des del setembre passat (també tenen un blog i són al YouTube). En tan poc temps, tenen més de 1.260 seguidors a Facebook. Hi pengen fotos reivindicatives, imatges històriques, informació turística i l’agenda d’activitats. Miren d’incloure almenys un contingut diari. Volen explicar l’actualitat del poble, el dia a dia, i vendre els valors de natura, tranquil·litat, paisatge, muntanya. “L’objectiu del comú és arribar al ciutadà, i que aquest pugui donar la seva opinió, de manera que l’administració sigui més propera amb el resident i amb tothom que li interessi Ordino”, explica Agustí Guimerà, cap de comunicació del comú. “Volem generar opinions positives i també de crítiques sobre l’activitat del comú i sobre aspectes vinculats a la parròquia; fins ara, tenim força participació i les estadístiques ens diuen que la cosa va a més”. El Twitter el fan servir més per fer saber informació comunal, mentre que al Facebook també hi tenen cabuda el Centre esportiu i l’Escola d’art. Segons Agustí Guimerà, “les xarxes socials són el present i el futur immediat, potser la manera més directa que tenim de comunicar-nos amb els ciutadans”. Cal tenir en compte el cost gairebé nul d’aquesta política de comunicació. “Suposa un mínim d’inversió i un màxim de rendibilitat.”
Andorra 2000 té prop d’un miler de seguidors al Facebook, on hi és des de fa un any, tot i que cada publicació la llegeixen més de dues mil persones. Al Twitter només fa sis mesos. També tenen quatre blogs (medi ambient, estalvi i dos de cuina). La seva intenció és donar la informació no tradicional, la que no es pot trobar a la web. “Volem que l’usuari la rebi amb molta més rapidesa i immediatesa, i pugui participar d’informació, propostes, concursos, receptes; en resum, que hi hagi interacció entre empresa i client”, explica Juanjo Martínez, responsable d’atenció al client. Amb les xarxes socials, l’objectiu “no és incrementar les vendes, sinó la fidelització del client, que estigui més informat i més satisfet d’estar amb nosaltres, que se senti partícip de l’empresa; que participi, que ens ajudi, que es queixi, que ens faci suggeriments. Volem ser més simpàtics i escoltar més, i això sempre et porta a vendre més”. Per exemple, van implantar el servei a domicili a petició dels clients a través del Facebook.
Magnific article publciat per el DIARI D'ANDORRA
Hi ha un factor complementari que explicaria aquest endarreriment. Segons el sociòleg Joan Micó, en ser Andorra una comunitat petita, hi hauria una proporció “més alta de gent que no exposa tant com a altres llocs els seus arguments, les seves idees o aspectes de la vida privada, perquè és fàcil trobar-se després els teus interlocutors pel carrer o coincidir en l’àmbit laboral”.
També s’ha de tenir en compte l’aspecte tecnològic. Al Principat, el 3G és “dolent i car”, es queixa Fernando Blanco. Mentre a la majoria de països europeus “els usuaris fan servir el telèfon mòbil i piulen de manera natural, aquí és més complicat perquè els forfets no són barats i la cobertura és millorable”. A més, l’ús de les xarxes socials no es cobra i, per tant, fan competència a l’SMS. Segons Felip Gallardo, usuari habitual, Andorra “té la possibilitat de ser un laboratori tecnològic, un banc de proves, i no ho fem, estem al darrere de tothom”.
Algunes estadístiques consultables en línia asseguren que a Andorra hi ha 22.500 usuaris del Facebook, el 27% de la població. Per sota es troba Espanya (23%) i Portugal (24%), i per sobre França (30%) i els Estats Units (42%). Tot i això, el 27% andorrà pot ser enganyós, perquè molts usuaris posen com a país propi un dels primers de la llista per ordre alfabètic, i també es donen casos d’ocultació o errors als perfils.
Per què entra la gent a les xarxes socials? Segons Fernando Blanco, “des que l’home és home, intenta comunicar-se, és social, no és cap invent. Facebook o Twitter només són un mitjà, no són la vuitena meravella, un mitjà idoni que permet rapidesa de comunicació, que és el que hem fet tota la vida”. Blanco va ser contractat per una empresa del país per encarregar-se de la seva comunicació a través de les xarxes socials. “Amb elles les empreses tenen cara i veu humana. Per primer cop, el consumidor exigeix que l’empresa li parli d’igual a igual; aquest és el compromís que han d’acceptar, i ho han de fer per no quedar-se enrere.”
Pilar Zúñiga és una usuària força activa al Twitter. Té 37 anys, en fa nou que viu a Andorra, on va arribar des de Barcelona, i és assistent de direcció. Actualment, compta amb 1.734 seguidors al Twitter i 158 amics al Facebook, on s’hi prodiga poc. “La creació de continguts fa que tinguis més o menys seguidors”, assegura. Al Facebook va obrir-hi un compte a instàncies d’una amiga quan només estava en anglès, perquè “sempre provo totes les novetats que surten a Internet, ja que sóc autodidacta i curiosa”.
Al Twitter hi va entrar el març del 2008 per iniciativa pròpia, després de llegir diverses publicacions especialitzades. Recorda que aleshores era molt diferent i s’hi va aficionar quan va tenir una filla, perquè tenia moltes hores lliures a la nit, quan la nena no la deixava dormir. “Vaig descobrir –recorda– que hi havia molta gent que et podia ajudar a resoldre determinats dubtes. M’agrada més el Twitter perquè és molt àgil, potser massa per segons qui que li costi seguir el ritme i més fàcil d’usar des del mòbil.” El fa servir per informar-se sobre temes de feina, buscar contactes i clients, saber sobre política i actualitat, i també per qüestions personals. Està aprenent fotografia, hi penja fotos i la gent les critica. Com a mare, parla amb altres mares quan té dubtes.
Segons Pilar Zúñiga, “és un mitjà de comunicació, i mai ha d’esdevenir una forma de vida, perquè en aquest cas tindríem un problema; no estem enganxats, només hem canviat el suport per estar informats”. A més, “t’ajuda a conèixer gent, molt positiu a Andorra, on tothom és força tancat; és un entorn en què et sents escoltat, millor entès, que no estàs sol, ja que hi ha gent que opina com tu. Potser perds intimitat, però també depèn del que vulguis explicar”.
Joan Micó hi afegeix un matís: “Depèn de quin tipus de feina o vida tinguis no és tan fàcil conèixer gent al carrer, així que per a moltes persones pot ser un mitjà poderós per relacionar-se. Tampoc és un canvi radical, però ja fa temps que estan canviant les formes de relació.” A parer de Fernando Blanco, “avui es veu que la gent que hi és no tan sols és més social, compromesa i participativa, sinó que defensa amb més èmfasi l’estructura democràtica”.
Sobre la presència del jovent a les xarxes socials, el Centre de Recerca Sociològica (CRES) va realitzar una enquesta entre els residents de 17 a 30 anys, excepte els que viuen a Sant Julià. El treball de camp es va portar a terme entre el 20 de maig i el 3 de juliol de 2010. El resultat va ser que una gran majoria, un 90%, es connecta habitualment a alguna xarxa social (Facebook, Twitter, Myspace, Messenger), i només un 10% no ho fa mai. Facebook és l’estrella, amb un 85% d’usuaris entre els joves, i Twitter només arriba al 5%. El Messenger, amb un 77%, és el segon de la llista.
Un segon cas d’usuari particular és el de Felip Gallardo, de 49 anys, representant de conferenciants. D’origen xilè, fa més de vint anys que viu a Andorra. Compta amb 396 amics al Facebook, on hi és des de fa tres anys, i 315 seguidors al Twitter, des de fa dos. El motiu: “Per estar connectat. Conec gent de diferents àmbits, de diferents xarxes, xarxes personals, xarxes professionals, d’amics d’Andorra, d’amics de Xile, de familiars de Xile. Gràcies al Facebook, estic al dia del que fan, mantens una relació amb les persones que estan lluny i que fa temps que no veus, ets testimoni de la seva vida i, al mateix temps, ells ho són de la teva. Quan deixes una relació directa, si no la vas alimentant, la vas perdent. També he recuperat amics amb els quals feia temps que no tenia contacte”. I el Twitter “és com un joc, més immediat, en el qual perquè et segueixin has de dir coses de cert interès”. Un exemple: un dia va entrar en un restaurant, ho va comunicar i, de seguida, un amic li va recomanar un plat de la carta.
Felip Gallardo, que té el despatx a casa, confessa que hi està present tot el dia, tant per motius professionals com personals, però també s’ocupa de la seva família: “El que faig és la integració de tot.” Explica que ara coneix més gent i que la seva activitat a les xarxes és complementària.
I, quin serà el futur de les xarxes socials? Blanco explica que “tots els productes tenen una corba de creixement, cim i decadència, però el declivi trigarà a arribar perquè es van adaptant als gustos dels usuaris; només la por i la desconfiança poden acabar amb elles”. Joan Micó apunta que “no és una moda que passarà perquè dóna moltes facilitats, en temps real i sense cost pots tenir una relació amb determinades persones que abans era impensable; es quedarà a les nostres vides com un fet normalitzat”.
UN MÍNIM D'INVERSIÓ I MÀXIMA RENDIBILITAT
El comú d’Ordino i el supermercat Andorra 2000 són dos exemples d’ús de les xarxes socials en l’àmbit empresarial o de l’administració. A Ordino, van decidir entrar-hi perquè es van adonar que, tot i disposar de força canals, la comunicació amb el ciutadà era unidireccional. ‘Ordino És Viu’ és present ara a Facebook i a Twitter des del setembre passat (també tenen un blog i són al YouTube). En tan poc temps, tenen més de 1.260 seguidors a Facebook. Hi pengen fotos reivindicatives, imatges històriques, informació turística i l’agenda d’activitats. Miren d’incloure almenys un contingut diari. Volen explicar l’actualitat del poble, el dia a dia, i vendre els valors de natura, tranquil·litat, paisatge, muntanya. “L’objectiu del comú és arribar al ciutadà, i que aquest pugui donar la seva opinió, de manera que l’administració sigui més propera amb el resident i amb tothom que li interessi Ordino”, explica Agustí Guimerà, cap de comunicació del comú. “Volem generar opinions positives i també de crítiques sobre l’activitat del comú i sobre aspectes vinculats a la parròquia; fins ara, tenim força participació i les estadístiques ens diuen que la cosa va a més”. El Twitter el fan servir més per fer saber informació comunal, mentre que al Facebook també hi tenen cabuda el Centre esportiu i l’Escola d’art. Segons Agustí Guimerà, “les xarxes socials són el present i el futur immediat, potser la manera més directa que tenim de comunicar-nos amb els ciutadans”. Cal tenir en compte el cost gairebé nul d’aquesta política de comunicació. “Suposa un mínim d’inversió i un màxim de rendibilitat.”
Andorra 2000 té prop d’un miler de seguidors al Facebook, on hi és des de fa un any, tot i que cada publicació la llegeixen més de dues mil persones. Al Twitter només fa sis mesos. També tenen quatre blogs (medi ambient, estalvi i dos de cuina). La seva intenció és donar la informació no tradicional, la que no es pot trobar a la web. “Volem que l’usuari la rebi amb molta més rapidesa i immediatesa, i pugui participar d’informació, propostes, concursos, receptes; en resum, que hi hagi interacció entre empresa i client”, explica Juanjo Martínez, responsable d’atenció al client. Amb les xarxes socials, l’objectiu “no és incrementar les vendes, sinó la fidelització del client, que estigui més informat i més satisfet d’estar amb nosaltres, que se senti partícip de l’empresa; que participi, que ens ajudi, que es queixi, que ens faci suggeriments. Volem ser més simpàtics i escoltar més, i això sempre et porta a vendre més”. Per exemple, van implantar el servei a domicili a petició dels clients a través del Facebook.
Magnific article publciat per el DIARI D'ANDORRA
Comentarios
Publicar un comentario
Moltes gràcies. Ens pot contactar al +33786568901