França, menys present El pes del país veí del nord ha patit una davallada a Andorra les últimes dècades, mentre que el d’Espanya és cada vegada més important. Personalitats gal·les analitzen el perquè d’aquesta tendència.

França, menys present El pes del país veí del nord ha patit una davallada a Andorra les últimes dècades, mentre que el d’Espanya és cada vegada més important. Personalitats gal·les analitzen el perquè d’aquesta tendència.
França ha tingut històricament una importància a Andorra notable. No tan sols pel fet de tenir el Copríncep francès, sinó per com la seva cultura i llengua han travessat les fronteres fins a instaurar-se aquí com a pròpies. Políticament, la col·laboració gal·la per construir un país modern a l’altura d’Europa ha estat sempre present i quan s’ha necessitat ajuda, el país veí del nord ha estat i està present per estendre la mà. També en la demografia andorrana, amb un alt nombre de residents francesos o andorrans amb arrels gal·les, s’ha fet notar tradicionalment el grau d’implicació que hi ha des de França a Andorra.
Aquest pes que sempre ha tingut el veí del nord, però, ha anat progressivament decaient amb el pas de les dècades. Així ho han criticat en múltiples ocasions ciutadans del Principat que mantenen vincles amb França. Darrerament, però, fins i tot alguns càrrecs públics destacats n’han parlat. Algunes institucions es mostren preocupades per una situació que és cada vegada més clara. La sensació que tenen en l’àmbit polític és que s’està girant vers Espanya en molts assumptes, com ara l’ocupació d’alts càr­recs públics (director del SAAS, director d’Estadística, director de l’INAF...), i a França se l’està “menystenint”, tret de quan es tracta de resoldre algun problema, moment en què es va a París a sol·licitar ajuda, com ha passat en la negociació amb la Unió Europea, els convenis de no doble imposició o la reforma sanitària, entre altres.
També en cultura i llengua, França ha passat a tenir menys popularitat i sentir parlar francès al carrer és molt menys comú que anys enrere, en què era un idioma protagonista dins les fronteres del Principat. Un altre aspecte en què la davallada s’ha fet visible, amb xifres estadístiques que ho reflecteixen, és en les relacions comercials. Les importacions amb França van caure a mínims històrics el 2016 i van passar dels 241,4 milions d’euros en importacions el 1994 (quan es van començar a recollir dades) als 177,6 l’any passat. Mentrestant, el creixement en les importacions des d’Espanya ha estat majúscul. Dels 291,6 milions d’euros del 1994 s’ha passat als 792.

Necessitat infraestructural
La llengua i cultura, l’orientació política i l’economia són tres factors que han pogut portar a una França menys valorada al Principat amb el pas dels anys. Malgrat tot, hi ha unes causes que expliquen el motiu de la davallada. El més senzill d’explicar seria el del decreixement en relacions comercials. Les condicions de les dues carreteres principals d’accés al país és un factor que influeix força en aquesta disminució de les importacions des de França. Mentre que a Espanya s’ha invertit per millorar les infraestructures d’accés al país, França no ha posat fins ara solució als talls constants provocats per la neu i el risc d’allau durant l’hivern de la carretera que dona al Pas de la Casa. Precisament aquesta setmana, però, es va acordar una obra de 160 milions per reformar la carretera que uneix amb França, l’RN-20, en la qual el Govern aportaria 10,5 milions, sent així la primera vegada a la història que Andorra paga per una obra fora del territori.
“No tenir aquesta carretera operativa ha provocat una disminució del negoci a tots els proveïdors francesos i especialment del sud de França. També els perjudica a ells perquè Andorra no deixa de ser un bon client per al sud del país”, explica el gerent de l’Associació de Transportistes de Mercaderies i Carburants, Víctor Filloy. “És important destacar que estem veient actualment que des de la prefectura de l’Arieja estan canviant la predispoció a col·laborar i s’estan fent uns esforços grandíssims cada vegada que neva des de la dirreció de carrreteres francesa, el Dirso. Hi ha una comunicació més fluïda entre autoritats andorranes i de França, quan abans no era així, sinó més aviat al contrari.” Amb l’arribada d’aquesta cooperació mútua i la reparació de la carretera d’accés al veí del nord, ja no hauria de ser un impediment en la presència francesa a Andorra en un futur a mitjà termini.

Predomini espanyol
La cultura i llengua francesa ha passat a un segon i fins i tot tercer pla a Andorra. Ara és el castellà i tot el que envolta la cultura d’Espanya el que pesa més al país. La música, el cinema, l’art i també la televisió del Principat provenen essencialment d’Espanya. Tot plegat, en una llengua que domina als carrers del país, el castellà. El fet que la demografia andorrana estigui marcada per l’elevat nombre de residents espanyols ha portat a mirar més cap al veí del sud. Aquest factor, però, “s’entén” dins la comunitat francesa. “Tot el que és espanyol té més pes. Només cal agafar l’exemple del cinema, que està en castellà. Andorra està més a prop de la cultura espanyola, però ho entenem perquè la comunitat d’Espanya és molt major”, assenyala la presidenta de l’Aliança Andorrano-Francesa, Nathalie Rahmstorf. És per això que malgrat l’evident domini del veí del sud tot i els esforços d’agents com l’ambaixada de França o l’oficina del representant del Copríncep, entre altres, no critiquen que la cultura dominant sigui l’espanyola. Des d’aquesta associació, de fet, veuen com “hi ha una voluntat i esforços des de Govern per promoure la cultura francesa a tot Andorra”.
No obstant això, andorrans provinents de França que fa molts anys que són al Principat han viscut la involució gal·la in situ i veuen com encara es pot fer més. És el cas, per exemple, de l’advocat i exrepresentant dels residents francesos, Jean Pujol, que en 40 anys al país ha notat com la presència francesa ha anat disminuint. “Quan vaig arribar a Andor­ra la meva gran dificultat va ser aprendre el català perquè tothom parlava en francès. Avui ho tindria més fàcil, a part de pels instruments que hi ha”, comenta l’advocat, que explica que “aquest lent procés va començar fa 20 o 25 anys i la multiculturalitat ha passat pràcticament a ser una bicultura”. Pujol assegura també des del seu punt de vista que “el problema no és de França, sinó d’Andorra”. A més, veu que el tema de la llengua va lligat amb el de l’economia. “Empreses franceses treballen a través de les filials d’Espanya amb Andorra per una qüestió de llengua”, indica amb referència a la disminució de relacions comercials amb França.

Més accions
La problemàtica política del tractament de França, per altra banda, també és una qüestió de punts de vista. Hi ha col·lectius que veuen que l’esforç que s’està realitzant va pel camí adequat, com és el cas de l’Aliança Andorrano-Francesa. Rahmstorf creu que “a través d’exposicions i actes culturals del Consell General i el Govern juntament amb l’ambaixada es promou França” i el seu pes històric al Principat. “Sempre ens han rebut molt bé des de les institucions del país”, assenyala la presidenta de l’Aliança Andorrano-Francesa.
Per contra, hi ha qui reclama més implicació per tornar a la presència gal·la d’anys enrere. “No és suficient el que es fa. Per solucionar-ho hi hauria d’haver una discriminació en positiu a favor de la francofonia, començant pels funcionaris, que haurien de tenir un francès correcte obligatòriament. Cada vegada es dona menys el cas”, argumenta Pujol. La percepció també canvia depenent de la situació en la qual es trobi. Per exemple, habitants del Pas de la Casa no veuen problemàtica en aquest sentit. “Em fa la impressió que s’està treballant bé. Fa tota la meva vida que sóc a Andorra i aquí a dalt almenys hi ha massa francès i tot”, exposa el president de la Iniciativa Publicitària del Pas de la Casa, Jean-Jacques Carrié.
La pèrdua de pistonada francesa en la societat andorrana en favor de l’espanyola s’atribueix a factors de vegades basats en opinions personals. Tot i això, aquells aspectes corroborats amb xifres, com les dades d’importacions o la producció cultural al país, són factors que poden ajudar a idear un principi per revertir la situació. Començant, per exemple, per una contribució a les obres de l’RN-20 o col·laborant activament amb l’ambaixada de França.

L'ENSENYAMENT EN FRANCÈS TENDEIX A L'ALÇA
Andorra ha viscut la part de decreixement del pes de França en diversos àmbits, però n’hi ha un que resisteix i, fins i tot, mostra tendències a l’alça. Es tracta de l’ensenyament. Parlant en xifres, els alumnes registrats al Lycée Comte de Foix aquest curs superen els 2.200 i el sistema francès compta amb un 34% de tots els nens estudiants del Principat.
La dinàmica de creixement es veu amb les dades d’anys anteriors. El curs 2012-2013, el nombre d’alumnes al major centre del país era de 1.900. Són uns 300 alumnes en només quatre anys, dada que espera seguir creixent més, ja que per al curs vinent es calcula un creixement de 60 alumnes. “Continuarà progressant i esperem en un futur tenir el 35% o el 36% dels alumnes del total d’Andorra”, explica el delegat de l’ensenyament francès a Andorra, Michel Maginot.
La feina realitzada per part de les institucions, tant andorranes com franceses, en aquest sentit, va pel bon camí, potenciant el sistema francès i la llengua a l’andorrà. “Govern està molt engrescat i hi ha altres actors, com l’ambaixada francesa, el representant del Copríncep francès o l’Aliança Andorrano-Francesa, entre altres, que fan de la defensa de la cultura i la llengua francesa al país el seu quotidià”, indica Maginot, que creu que pel que fa a l’ensenyament no s’ha vist un decreixement del pes de França.
De fet, Maginot veu molt positiu que sumant els alumnes del sistema andorrà i el francès, que representen més d’un 70% dels nens del país, a més d’alguns del sistema espanyol, la xifra de nens que “escriu, parla i llegeix en francès és molt elevada”. I malgrat que no l’utilitzin com la seva primera llengua, ni mirin la televisió de França sovint, “tenim un potencial de nens formats en francès”. En aquest sentit, per tant, veu com no hi ha hagut un pas enrere de la presència francòfona, sinó “més aviat al contrari”.

Més universitaris a França
Hi ha una dada que denota encara més aquesta tendència. Fa uns anys, el 100% dels alumnes del sistema educatiu andorrà escollien cursar els estudis universitaris a Espanya. Aquesta tendència, però, ha canviat. L’any passat es van registrar un 22% d’alumnes que van escollir estudiar a França. “Estem fent esforços perquè canviïn la tendència”, explica el delegat de l’ensenyament francès.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Vidal Balaguer, el artista maldito del Modernismo La sala de arte Gothsland expone 30 obras poco conocidas de uno de los pintores e ilustradores más brillantes, y silenciados, de la Barcelona de principios del siglo XX

Anuncios de trabajo que dan pena por no decir "Asco" que malos deben ser en su trabajo buscan un Adminstrativo contable / community manager - Una vergüenza, Oficina de proyectos TIC en Zaragoza selecciona administrativo/a contable/comunnity manager . Desarrollará de las siguientes Tareas: